COMUNICAR RESPECTE AL NOSTRE FILL, UNA VIA DE DOBLE SENTIT

El passat 27 de maig, vam tenir el plaer de gaudir de la ponència de Jordi Panisello sobre com comunicar-nos amb els nostres fills. Fem cinc cèntims de tot el que es va dir? 

“Comuniquem fins i tot quan dormim? Està clar que sí. Qui no vol dormir com un nen? Sigui com sigui, sempre estem comunicant i educant. Comunicació on intervenen elements com: el to de veu (amb un 40%), els gestos (amb un 40%) i finalment el llenguatge verbal (amb un 10%). Llavors, no serà que potser les paraules no ho són tot? No serà que tot plegat l’educació és una qüestió de qualitat i no pas de quantitat? 

Tot i així, hi ha paraules importants que hem de saber gestionar. Paraules que no haurien de ser-hi quan ens dirigim als nostres fills i alumnes. I quines són aquestes paraules prohibides? Doncs mots com: “millor que…” que esclavitza i exclou; “pitjor que…” que etiqueta i molt; “sempre” que empobreix i encadena; “mai” que  elimina i enderroca i; “però” que confon i emfatitza els nostres errors. És per això que en Jordi Panisello ens explica com és d’important tenir un pensament molt més acollidor, alternatiu i vital. Hem de confiar i  acompanyar. I si la preocupació ens bloqueja hem d’agafar distància per saber per què els nostres fills i alumnes no fan el que volem que facin.  Definint les nostres prioritats? Creiem  en ells i en nosaltres mateixos? I finalment,  ens n’ocupem? No tinguem por de l’error i el fracàs perquè el més important és saber què fer amb el que passa. I per últim, el problema no és equivocar-se sinó equivocar-se de problema. No hem d’oblidar en tot aquest procés que els quatre elements per a la socialització dels nostres fills són: la família, l’escola, els iguals (amics) i els mitjans de comunicació ben gestionats (invertir hores per a que en facin un bon ús). Elements en acord. Elements que ens ajudaran a fer camí.

I per acabar, un llibre recomanat: “Receptes per educar” de Carololy MeeKs. 

Moltes gràcies, Jordi. Tot un plaer escoltar-te i compartir.

COM FER DE LA LECTURA UNA AVENTURA

De nou hem pogut comptar amb el Juanjo Fernández a l’Escola. El tema ha estat: “com fer de la lectura una aventura”.  Xerrada que intentaré recollir en aquest petit resum. Resum gens fàcil ja que el gran talent d’en Juanjo Fernández és saber comunicar tot allò que vol transmetre: complerts continguts i àgil exposició..., una de les seves grans habilitats. 

Som -hi?

I què tal si comencem desemmascaren falses llegendes urbanes? Quan diem que els nostres alumnes no tenen temps de llegir (i sí, temps de fer el que volen), o quan diem que els llibres són massa cars (en termes comparables a què?), o quan diem que preferim fer altres coses perquè llegir és avorrit (i potser no hem trobat el llibre que ens agrada). Tot un món d’excuses amb les qual podríem escriure un llibre, no?

Sigui com sigui, també trobem bones raons per llegir tot i que moltes històries  llegides hagin estat recollides i escrites abans perquè..., “mai no hem tingut cap pena que una hora de lectura no ens hagi fet oblidar” com deia Montesquieu,  i perquè la lectura ens obre horitzons i eixample els nostres coneixements (emocionals, també). Llegir i fer “volar la nostra imaginació”, quin millor paisatge per gaudir de llocs mai descrits. Perquè llegir també ens ensenya a escriure, a dir, a fer i a ésser bones persones. Res com ser a la pell de l’altre. Res..., com l’empatia.

Llavors, si llegir ens aporta tant: què és el que fem malament? Què fa que els nostres fills no vulguin llegir? Juanjo Fernández ens enumera deu mètodes infal·libles que provoquen la inapetència i desgana:

1. Quan els nens inicien la lectura i destaquem els seus errors (errors que els distreuen i eternitzen la comprensió)
2. Quan els obliguem a llegir (ens ve de gust sempre? qualsevol moment és l’adient?)
3. Quan menyspreem els seus gustos (sense tenir en compte l’àmbit generacional de cadascun de nosaltres). 
4. Quan imposem les nostres lectures (que no acostumen a ser les seves, oi?) 
5. Quan els hi demanem resums, fitxes o exàmens (pautes de control?). 
6. Quan controlem tot el que llegeixen (minvant la seva llibertat i espai) 
7. Quan els recordem els beneficis de llegir (com si això no ho haguessis escoltat més de mil vegades).
8. Quan relacionem els llibres només amb els deures (que poc gratificant, no?)
9. Quan els castiguem sense televisió i ordinador perquè llegeixin (i no entenem que hi ha moments per fer de tot).
10. Quan exigim lectures inadequades (com el Quixot a l’edat de 9 anys?).

Com veieu, més d’un i dos i tres hem caigut en algun dels  infal·libles punts que distancien més què atansen, oi?  Com si els lectors no tinguessin drets, ni iniciativa, ni creativitat per apropar-se i no pas allunyar-se d’una engrescadora lectura. Siguem creatius i reivindiquem allò que divertidament DANIEL PENNAC recull en el seu llibre Com una novel·la. Ell ens diu: Per què no ens podem permetre el dret a no llegir? A saltar pàgines? A no acabar un llibre? Per què no puc rellegir? Per què no puc llegir qualsevol cosa? Per què no puc identificar-me? Per què no puc llegir en qualsevol lloc? Per què no puc fullejar? Llegir en veu alta? Callar?

Com veieu, tot un món d’alternatives ornades des de les no-pautes. En Juanjo Fernández ens va proposar un VADEMÈCUM per animar la lectura. Un tractat amb nocions que ens ajudin a incentivar el treball dels pares i els mestres, principalment.

• CUENTINIT: Si llegim i expliquem contes és més fàcil que els nostres alumnes i fills s’apropin. El pitjor enemic de la lectura (i de tot) és la mandra.  
• ALTA VOX: Hi ha llibres que ens enganxen i ajuden i n’hi ha d’altres que no. Som conscients? 
• ENTUSIAS MATON”: Ens han de veure entusiasmats amb allò que els oferim. Lo “bo” hauria de contagiar.  
• DESCOBERTEN: Estiguem al cas del llibre que els hi agrada. Serà “molt” i molt més fàcil. 
•  SUGGERINA: Siguem discrets a l’hora de recomanar. I més, si no ens ho demanen. Per què serà que els nostres fills no se’n refien de les nostres tries. 
•  TOTHORIARREU: Per què els llibres no és poden llegir a tot arreu? Qui ho diu això?
•  CONSUMEI: Facilitem la lectura amb estris adients? Per què les pantalles digitals no poden ser una alternativa? 
•  COHERENTINE: Com més ens vegin llegint..., millor. Potser hauríem de ser més coherents, no?

I per acabar.., un punt de llibre regalat. Cuidar els detalls és el que el Juanjo fa. Per això gaudim de les seves xerrades i per això ens agrada estar. 

Gràcies a tots i totes vosaltres per ser-hi i fins el 28 de maig, última reunió FEAC d’aquest curs 2012-2013 ple de sorpreses. 

Marisa Vilagut

SOM REFERENTS PER ALS NOSTRES FILLS?

El dimarts 6 de novembre, a dos quarts de nou, vam poder gaudir de la conferència d’en Juanjo Fernández: “Som referents per als nostres fills?”  Bona pregunta, oi?

Doncs bé, vet aquí  quatre pinzellades. 

Què entenem per VALOR? El valor és allò que val, que m’interessa, que té importància, que em motiva a dir i fer, que orienta la meva conducta. El valor és allò que dóna sentit a la meva vida. Valors positius (no pas contravalors) que ens fan créixer com a persones. Aquests -segons circumstàncies i maneres de ser- construeixen la nostra manera de ser i fer. Si més no, això és que el hauria de ser. Hi ha valors que acceptem i incorporem (en la nostra escala de valors) i d’altres que ens creen indiferència i rebuig.

I ara la pregunta és: VOLEM EDUCAR EN VALORS? I si és així: QUINS SÓN ELS OBSTACLES QUE ENS IMPEDEIXEN EDUCAR EN VALORS? Potser, pensem que la crisi de valors és una cosa inevitable? (Tan inevitable com en altres temps?) Potser declinem la nostra responsabilitat? (No és la família la que ha d’educar? No és aquesta la nostra tasca?) Potser, pensem que no tenim cap influència real en els nostres fills perquè no podem educar tants valors? (Tenim alternatives? En tot cas, no podem triar?) Som testimonis - nosaltres les famílies- d’aquests valors? (No hauríem de ser testimonis de coherència i font d’inspiració? La parella que va a una, té més força i pes.) Estaria bé que ens féssim aquestes preguntes per avaluar-nos. Per saber com prioritzem. Per saber com FEM I SOM i SOM I FEM.

El que hem de tenir en compte és que les nostres creences, la nostra història i la nostra cultura,  també fan que siguem el que som. 

Una vegada que en Juanjo Fernández ens va aclarir que és el que entenem per VALOR, ens va incitar a descobrir quins són els valors que cadascun de nosaltres volem prioritzar, doncs educar en valors és un tema prioritari. S’HA DE SER , S’HA D’ACTUAR. 

POSEM FILL A L’AGULLA? 

Una educació en valors implica: INFONDRE, DESCOBRIR, INCULCAR, TRANSMETRE, EDUCAR  i ENCARNAR (qui l’encarna, atrau i contagia). No som el que diem, som el que fem.

I sí, com ja diu Chersterton: “Dóna’m força per canviar allò que puc canviar, serenor per acceptar allò que no puc canviar i saviesa per distingir-ho.” Assumint en pau la situació que ens pot tocar viure a cada moment.

• ACCEPTANT, NO RESIGNANT-NOS (resignar-se vol dir fracàs. Qui es resigna és queixós i “la queixa no enamora” com deia Joan Corbella).

• VALORANT I SABENT GAUDIR EL QUE TENIM. Com també ens diu  Jacques Brei: “Oublier le temps de malenton ducs, et le temps perdu à savoir comment” . Així sabrem dir  “t’estimo” a temps. Perquè mentre hi hagi gent que estimi, el món està salvat.

• CREIENT EN DÉU O EN NOSALTRES MATEIXOS. Mai hem de perdre l’esperança. Som persones dignes de ser estimades.  No podrem preparar els nostres fills  per a la vida si no creiem en ella. 

Fem tots plegats que els nostres fills siguin àngels en la vida dels altres perquè “àngel” és algú que Déu ens envia per encendre petites llumetes quan tot és fosc en la nostra vida. 

I així vam acabar, encenent llums. Gràcies, Juanjo. EL proper 19 de febrer, t’esperem amb els braços ben oberts!

COM AJUDAR ELS FILLS A ESTUDIAR

"La veritat, no sé per on començar, doncs són moltes les estratègies donades per en Juanjo Fernández. No sé si me’n  sortiré. Bé, ho intentaré. Som-hi!

COM ENS HA INTRODUÏT EL TEMA EN JUANJO FERNÁNDEZ?

Doncs amb paraules tan màgiques com: DIÀLEG, EVIDÈNCIES i INTERVENCIÓ. Bufff..., quina paraula més gran si som conscients de tot el que el diàleg ens aporta, oi?  Un diàleg pacient, dinàmic (amb preguntes obertes), lluny del control i proper a la comunicació interactiva: “avui t’explico jo, demà m’expliques tu” I sí, algun dia els nostres fills “s’enganxessin”  podríem seguidament, escoltar-los i així... ser capaços de veure i reconèixer les EVIDÈNCIES i amb elles... saber com hem  D’INTERVENIR. S’ha d’insistir..., és “com pescar amb canya”. La perseverança és molt de molt, oi?  Hem de confiar en ells, en nosaltres i en qui, com a professionals..., ens orienten. També ens ha parlat de “L’EDUBALANÇA” i el seu potencial. No és més educatiu fer-los pensar? Una balança on han de ser-hi les qualitats dels nostres fills per una banda i per l’altra: els nostres recursos i les nostres destreses emocionals (rigor, paciència i bon humor).

I ara..., les estratègies i vuit passos a seguir!

1.      ELS PREVIS a l’escola i a casa

ASSISTIR a classe, SER PUNTUALS, DUR EL MATERIAL corresponent i portar LES FEINES FETES..., els resitua, els ensenya a saber estar i fer. Els ensenya a ser responsables d’ells mateixos! Important assegurar-nos, oi?

Estar ATENT, PARTICIPAR, PREGUNTAR DUBTES, APUNTAR-SE LES FEINES..., són estratègies que han de tenir per poder centrar-se en els seus aprenentatges. La curiositat és intrínseca! Quan no hi són aquests previs, hem d’intervenir perquè veure i no fer, no  haurien de ser accions incompatibles?

Si ens trobem amb resultats no desitjats..., per on començar? Doncs per l’observació i l’estudi del seu temps real (el seu horari) i amb ell, el pla d’estudi que vulguem plantejar (personal, realista, flexible, escrit i visible), i ambdós, l’espai més adient i necessari per a afavorir i propiciar els aprenentatges (ampla i ordenada taula, bona il·luminació, òptima temperatura, arxivadors, plafons i silencis). Oh, meravellosos silencis..., entre molts es construeixen i un de sol... el destrueix. Afer prop els diccionaris i lluny: la música, la televisió, l’ordinador, el mòbil i els germanets.

2.      LA SITUACIÓ

Els deures de l’escola no defineixen els nostres fills. Els hi hem de donar un marge. Han d’aprendre a organitzar-se. Només calen dos preguntes: què hem de fer? Què em cal per fer-ho?

3.      LA PREPARACIÓ

I dit i fet! Han d’aprendre a distribuir-se les feines. Quan no entenen alguna cosa, tornar a llegir el text, ho soluciona tot! El podem orientar però no pas justificar!

4.      EL PROPÒSIT

Aquest és clau! Comencem per petits projectes però..., COMENCEM! No s’han d’aixecar fins haver complert el seu propòsit. Hem de ser coherents.

5.      LA REALITZACIÓ

A qui, cadascun dels nostres fills o alumnes han d’utilitzar les estratègies que els hi vagin millor. Tot i que un bona seqüenciació per estudiar recull: una lectura profunda, una repetició, memorització i petites comprovacions.

I a més, una bona seqüenciació per a fer un bon treball comprèn: planificació, material, investigació, coordinació, confecció i creativitat.

Hem de confiar en els nostres talents i en els talents dels  nostres fills. A més a més com diu un proverbi rus: “caure és permés. Aixecar-se és obligatori”

6.      LA MOTIVACIÓ

Marcar el progrés visualment i mentalment. El reforç positiu -quan cal- ens ajuda a valorar-nos, a estar contents. Com ja ens deia en Juanjo: “també pots treure un zero en l’examen més fàcil del món”.

7.      LA COMPROVACIÓ

Cal escoltar i aplicar allò que estudien. Si estem al cas d’allò que ens diuen, tenim moltes oportunitats per parlar amb ells. El professor ha “triomfat”, si el nen explica allò que ha fet. Que vegin l’aplicació directa! Apropem l’escola a la vida i la vida a l’escola. Siguem creatius!

8.      LA RECOMPENSA

L’esforç mereix una recompensa. Els petits premis ens ajuden a centrar-nos, ens motiven. Però sabeu què?: “estar per ells i amb ells...és el millor reforç, res és comparable”

Per acabar....

Fer-ho tot durant un temps consistent. Molts exemples, molt contes, molts gestos i al final un gran regal! Frases que ressonen en els cors!

Gràcies Juanjo...., excel.lent orientació.  Hem après  i hem  fet camí